Gran Muralla Xina
És reconeguda com un dels més grans monuments de la humanitat. Prop de Beijing hi ha diversos sectors que es poden visitar, encara que es recomana anar a Badaling, a 80km, on es troba la zona millor conservada i la més turística.
Palau d’estiueig
Parc situat al nord de Beijing, amb un gran llac i un turó rodejat de boscos que cohabiten amb estructures i edificis tradicionals de l’arquitectura xinesa, en els quals hi estiuejaven els passats emperadors xinesos.
Ciutat Prohibida
Aquest va ser un palau imperial xinès en el que hi van residir els emperadors xinesos i la seva cort durant gairebé 500 anys. El complex, compost de 980 edificis, ha influenciat el desenvolupament cultural i arquitectònic de tota l’Àsia oriental i vàries parts del món; conseqüentment, es convertiria en Patrimoni de la Humanitat el 1987. Part d’aquest palau està sota el control del Museu del Palau.
Beijing, Xina
Malgrat existeixen vestigis d’assentaments humans a l’entron de Beijing des del 1000 a.C, no es va crear la ciutat de Beijing com a tal fins el 1215, quan els mongols conquistaren Xina i arrassaren la zona reconstruint-la després, i anomenant-la com a Gran Capital, al nord de la ciutat de Jin, la qual era llavors la capital de Xina. Va ser el tercer emperador de la dinastia Ming (1403) el que va ordenar crear projectes com la Ciutat Prohibida (1406-1420), seguida del Temple del Cel (1420), la Porta de Tian’anmen (reconstruida el 1651), etc. Durant aquest segle Beijing es convertí ja en la ciutat més poblada del món.
Quan sorgí la República Xinesa, la capital s’establí a Nankin, deixant Beijing enrere. Durant la II Guerra Mundial, els japonesos ocuparen la ciutat de Beijing, i va convertir-se en la capital del comitè executiu del nord de Xina, el qual duraria fins al final de la guerra, el 1945. Seguidament començà una guerra civil, amb les forces comunistes entrant a Beijing sense violència. Això provocà una sèrie de reformes, que feren que molts dels barris de Beijing es convertissin en àrees comercials i centres d’electrònica. Beijing s’ha vist immersa en una gran sèrie de protestes durant tot el segle XIX. La ràpida urbanització no ha tingut en compte els resultats de la contaminació de l’aire i la destrucció del patrimoni històric. El 2008 s’hi varen celebrar els Jocs Olímpics.
Plaça de Tian’anmen
Al centre de la ciutat es troba la plaça més gran del món, en la que podràs trobar l’entrada a la Ciutat Prohibida. Es va construir dins del pla urbanístic de la capital xinesa ambla creació de la República el 1949. Es volia crear una gran esplanada en la què es poguessin desenvolupar massius actes d'adhesió política.
Tombes de la dinastia Ming
En aquesta necròpolis situada a 50 km de Beijing, hi estan enterrats tretze emperadors de la dinastia ming, així com altres membres de la cort. Les tombes es varen construir entre 1409-1609. El 2003 varen ser declarades Patrimoni de la humanitat. Com que es creia que les persones mortes tenien les mateixes necessitats que les vives, les tombes es contruïen com si de palaus es tractessin.
Temple del cel
Construït el 1420, va ser utilitzat per la dinastia Ming i la següent dinastia Qing com a centre d’oració per les collites i per donar gràcies al cel pels fruits obtinguts. Està considerat com Patrimoni de la Humanitat des de 1998, i es troba situat al parc Tiantan Gongyan, al sud de Beijing.
Gulou i Zhonglou
Gulou és la torre del tambor de Beijing, situada a l’extrem nord i construïda originalment amb propòsits musicals, encara que més tard seria per anunciar el temps. Zhonglou, en canvi, és el campanari de Beijing, bastant a prop de Gulou. Les dos torres porporcionen una gran vista general del centre de Beijing i són unes grans atraccions turístiques.
Zhoukoudian
Cavernes arqueològiques a 42 km de Beijing, on s’han trobat restes fòssils de l’Homo erectus pekinensis. Actualment es coneix com l’Home de Beijing, i és un dels jaciments de l’home erectus més importants del món. Per aquest motiu es va declarar Patrimoni de la Humanitat el 1987.