Palmira

Palmira és la ciutat de la reina Zenòbia, també coneguda com “La Novia del Desert”. Palmira era una parada vital per les caravanes que creuaven el desert de Síria.

Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO on la principal atracció són les ruïnes.

És imprescindible contemplar els vestigis situats en ple desert, mentre es pon o surt el sol, i passejar sense preses al llarg de la gran columnata de més d’un kilòmetre i 1.500 columnes corínties, i que és una de les poques coses que encara continua en peu. El monumental arc en un extrem de la columnata, ha sigut parcialment restaurat. Al Sud es troba el Àgora, la Càmera del Senat i l’amfiteatre. Altres restes importants són el Campament de Diocleciano, el temple de Bel Yarhibol i Aglibol. El temple de Bel és un dels edificis millor conservats de la ciutat i es tracta d’un temple dedicat a Bel, el Deu més important de Palmira.

A l’Est es troba la Vall de les Tombes. En aquest sector es troben quatre tipus d’edificacions: la tomba-torre (edifici quadrat cobert per estretes finestres), la tomba-casa, la torre de hipogeu (una escala que enllaça una xarxa de habitacions subterrànies a l’interior d’una torre-tomba) arreglada per rebre durant dos segles els descendents d’una mateixa família que és una casa decorada amb frescos, i la torre de Elahbel, un altre exemple de torre funerària.