El canvi climàtic està tenint unes conseqüències irrevocables en alguns llocs del món. En un petit recó de l’Oceà Pacífic, una illa anomenada Kribati, corre el risc de desaparèixer per la pujada del nivell del mar. Alguns dels seus habitants ja han marxat, convertint-se en els primers “refugiats climàtics”. El Govern de Kiribati ja está prenent mesures i s’ha posat en acció per buscar solució al futur dels seus habitants.

 

De moment, ja han posat la vista sobre una altra illa, Viti Levu, en l’arxipèlag de Fiji, per reallotjar als 103.000 kiribatians. El Govern de Kiribati ja està en negociacions amb Fiji per arribar a un acord sobre una possible compra de terra que es convertiría, en poc temps, en la segona llar dels milers de futurs “refugiats climàtics”

Segons l’Organització per a la Recerca Industrial i Científica d’Austràlia, per a l’any 2070 ja haurán desaparegut moltes plantes i animals. Els paisatges es veuran completament diferents.

 

L’impacte del canvi climàtic en la biodiversitat d’Austràlia serà “significativa” al 2030 i “extrema” al 2070.

 

El canvi climàtic començaria a transformar alguns dels paisatges naturals d’Austràlia al 2030, va dir Michael Dunlop, cap de la recerca realitzada per l’Organització per a la Recerca Industrial i Científica de la Mancomunitat d’Austràlia (CSIRO).

Cap al 2070, moltes de les plantes i animals que actualment existeixen en el medi ambient desapareixerán del continent i els habitants  veuran paisatges que seran molt diferents als quals coneixen la gent d’avui en dia.

 

Amb el canvi climàtic, també s’accelerarà la desaparició dels hàbitats o la presència de les espècies invasores, mentre que sectors com l’agricultura o el de proveïment d’energia i aigua exerciran una major pressió contra l’ecosistema.

Les temperatures més altes del normal en el mar podrien ser la causa de l’augment dels atacs de taurons blancs a les platges australianes, segons un estudi de l’associació de pescadors de l’estat d’Austràlia Occidental.

 

En els últims dos anys s’han vist cada vegada més taurons blancs prop de la costa,i també ha augmentat el nombre d’atacs. En total han mort cinc persones, mentre que en els últims 30 anys es produïa en mitjana un atac a l’any i no sempre acabava amb la mort de la víctima.

 

En els dos últims anys la temperatura de les aigües va augmentar en alguns moments fins a en cinc graus, fins als 30 graus centígrads. A les zones afectades això va fer que pràcticament desapareguessin els bancs de peixos.

A causa dels corrents, l’aigua de les costes és una mica més fresca, és possible que els taurons arribin amb les aigües més fredes o que els animals dels quals s’alimenten el facin, i els taurons els segueixin.