La Regió Autònoma del Tibet és una subdivisió administrativa de la República Popular de la Xina (des del 1910) situada al Àsia Central, amb capital a Lhasa. Aquestes terres són en un altiplà amb una mitjana d'alçada de 4.900 m la qual està envoltada per la serralada de l’Himàlaia.

El budisme tibetà va desenvolupar amb rapidesa l'entrada de l'ensenyament vashraiana o budisme tàntric, provinent del nord de l'Índia des de la zona de Bengala i Guyarat que es va estendre cap al Tibet, Sri Lanka i la Xina i altres llocs. El Tibet va determinar aquest tipus de budisme com a principal i va donar preeminència doctrinal a partir del segle VIII als treballs provinents de l'Índia davant d'aquells provinents de la Xina. Per tant, el budisme vashraiana té al Tibet el seu lloc principal i natural, fet que el converteixen en un epicentre budista de peregrinació per a molts budistes de tot Àsia.

Els atractius més importants del Tíbet són els seus monestirs i els seus entorns naturals, però també cal coneiexer que hi han magnifics palaus i temples en les alçades de la serralada de l'Himalàia. Ela dos palaus més importants són el Palau Potala, decalarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1994, i resdiència de Dalai Lhama , i el Palau Norbulingka residència tradicional dels dalais lamas durant l'estiu i també delcaarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2001. Pel que fa als temples, el més destacat és el Temple de Jokhang, construit al 647 durant la dinastía Tanga i tambié Patrimonio de la Humanitat per la UNESCO